v tr 1 [llevar el mànec] desmangar. Desmanegar una destral, desmangar un hacha. 2 [desballestar] desbaratar, desajustar, descomponer. 3 [crebantar] descoyuntar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs, no me des estos golpes, que me descoyuntarás. 4 fig [un afer, una qüestió] desarreglar [...]
v tr 1 [destrozar] espatllar, estropellar, desbaratar, malmetre, fer malbé, esdernegar, esgavellar, esbordellar, gavanyar. 2 fig espatllar, malmetre, fer malbé, esguerrar, frustrar. 3 [un miembro] espatllar. Me he estropeado la mano: no la puedo usar, m'he espatllat la mà: no me'n puc servir. 4 [...]
v tr 1 [desordenar] trastornar, alterar, desordenar, desbaratar. 2 [l'enteniment] trastornar, perturbar. 3 [trasbalsar] trastornar, conmocionar. La guerra ens va trastornar, la guerra nos trastornó. v pron 4 trastornarse. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vèncer. desconfir desbaratar desfer. Desfer l'exèrcit enemic. destrossar, derrotar completament. esvair rompre. Havia rompuda i desbaratada llur armada. Rompre un escamot enemic. batre debel·lar, vèncer per les armes, derrotar. sobrar fer fugir a la desbandada posar en vençó(ant.) Manuel [...]
v tr 1 [descavalcar] desmontar, apear. 2 [separar les peces] desmontar, desarmar. 3 [posar fora de servei] desbaratar. Desmuntaren l'artilleria enemiga, desbarataron la artillería enemiga. 4 fig [confondre] dejar perplejo, confundir, desconcertar. Els seus raonaments el van desmuntar, sus [...]