Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 58.435

71. intrigar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Maquinar intrigues. Excitar (en algú) una curiositat inquieta. Això m'intriga molt. [...]
72. clatellejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar clatellades (a algú). M'ha clatellejat el noi de mala manera. [...]
73. enfugir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escapar-se 1 4, 2 i 3. Sense girar-me, m'enfugí cap a casa.  [...]
74. escunçar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer. [...]
75. estressar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar estrès (a algú). La feina m'estressa. No s'estressava mai. [...]
76. importunar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molestar, especialment amb sol·licitacions insistents, amb actes intempestius. Sempre m'importuna amb preguntes. [...]
77. ennuegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
78. espunyir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desllorigar-se un puny. Jo no m'hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres. [...]
79. entretenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retenir en un indret (qui va al seu fet). Ja m'ho contaràs demà: no m'entretinguis, que tinc pressa. M'ha entretingut ensenyant-me les fotografies, i m'ha fet fer tard a l'oficina. No l'entretingueu: no veieu que perdrà el tren? L'entretindré [...]
80. estalonar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones. Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família. [...]
Pàgines  8 / 5.844 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>