La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es [...]
Per expressar el sentit de costi el que costi, sense possibilitat d'opció, en català se solen fer servir, segons el context, les expressions tant sí com no o bé peti qui peti, entre d'altres. Per exemple:
Hem d'aconseguir una altra invitació al concert, tant sí com no.
Peti qui peti, aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el podràs atrapar. Si plou, no surtis. Si vols parlar-li, vine aquest vespre. Introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte, interrogació. Jo no sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: sí o no. Sí, hem d'anar-hi. Ell sí, que és un savi. Ell que sí, que no va venir. [pl. sís] Afirmació. Ell va respondre amb un sí sec. donar el sí Concedir el que ens demanen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat o depressió, especialment orgànica. Cavitat aèria dels ossos del crani i de la cara, que comunica amb les fosses nasals. Si etmoidal. Si esfenoidal. Si frontal. Si maxil·lar. Dilatació en un conducte o vas. Si de l'aorta. Depressió entre dos lòbuls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si. [...]
