FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. El diumenge, solien passejar elegants i mudats pel carrer Major. La Maria sempre va molt mudada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual les coses poden ésser considerades des de perspectives diferents, de tal manera que el coneixement que en podem tenir sempre està marcat per la perspectiva adoptada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura circular. Rodanxa . Una rodella de rap, de llom o de pinya tropical. Escut rodó. En heràld., figura rodona i plana sempre de color i sobre un camper de metall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l'aigua d'una conca de gran extensió o d'una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua. El riu Llobregat. El Segre és el riu més important de Catalunya després de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Broma³. Fas conya o m'ho dius de veritat? Sempre estàs de conya, tu. ésser de conya Ésser fantàstic, molt bo. de conya Molt bé. Aquest noi balla de conya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de barret bru vermellós o ataronjat, amb el marge sempre incurvat i les làmines denses i decurrents, freqüent a les pinedes (Lepista inversa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cançó popular dels barquers italians. Peça de música imitant aquesta cançó, de moviment moderat, amb ritme sempre ternari de 6/8 o 12/8. Composició poètica inspirada en la barcarola musical. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets, de carn homogènia, amb els porus fàcilment separables, gairebé sempre micorrizògens, al qual pertanyen els surenys, els mollerics, els mataparents i les cames de perdiu. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs. Enganxar cromos en un àlbum. Persona vestida amb massa coloraines, guarnida excessivament. Sempre va fet un cromo. [...]
