FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixat de banda. fer cas omís d'algú o d'alguna cosa No fer-ne cas, despreocupar-se'n. Sempre ha fet cas omís de les persones que dirigien l'empresa. Autors que fan cas omís de totes les preocupacions socials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, la majoria de fullatge sempre verd, flors regulars, tetràmeres o pentàmeres i amb vuit o deu estams, i fruit en càpsula, força freqüents en els boscos boreals i de muntanya. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer. No rondinis tant i ajuda'm. Què rondines tu, ara? Dir en to de queixa. Sempre rondina que els diners no li arriben a final de mes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràfic en forma de vuit que resulta de l'observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l'any i sempre a la mateixa hora, en el qual es basen alguns quadrants solars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's, amb algú, de la pena que l'afligeix. Em condolc amb vosaltres d'aquesta desgràcia. Expressar el sentiment que hom té per la pena d'algú altre. En parlar de la situació social, ell sempre es condol dels pobres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent en sentit contrari al del corrent principal. Procediment en virtut del qual dos fluids que circulen en sentit contrari bescanvien energia o matèria. a contracorrent Contra corrent. Nedar a contracorrent. Sempre lluita a contracorrent, a favor de causes perdudes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descuidat. Amb un rei descurat en els afers públics, els secretaris podien fruir d'una major autonomia. És molt descurada en la vestimenta. Sempre deixava la roba bruta a qualsevol racó, era una mica descurat. El llenguatge que utilitza és descurat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer escarn (d'algú). Reien d'ells escarnint-los. Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d'algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare. Escarnien la veu i el caminar d'aquell pobre home. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn sobretot arbres i arbustos tropicals amb les fulles gairebé sempre simples, flors actinomorfes i fruit generalment sec, a la qual pertanyen el cacau, la cola, la firmiana i el braquiquíton. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a evadir, a eludir, una dificultat. Sempre ha tingut comportaments evasius. Que no diu ni sí ni no. Ha fet un gest evasiu. Resposta evasiva. Mitjà emprat per a evadir alguna cosa. Responia amb evasives les seves preguntes. [...]
