FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a acomiadar algú que emprèn un viatge. bon viatge! Expressió usada irònicament per a manifestar satisfacció quan algú marxa o ha marxat. mal viatge! Expressió usada per a denotar el sentiment que ens causa un fet enutjós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer el bot Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar. fer el bot Entossudir-se en una actitud de retraïment fent l'ofès o el disgustat amb algú per produir en ell un sentiment de greu o de penediment, esperant ésser desagreujat, pregat de deposar la seva actitud [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té per l'opinió que els altres es puguin formar sobre ell. Sentiment de consideració, d'estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l'edat, del rang, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres, els superiors. Tenir un gran respecte als seus pares, als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
entrar-li a algú una persona No poder-li agafar afecte, ser-li antipàtica. Aquest home no m'entra. Un sentiment, un estat d'ànim, una sensació, sobrevenir a algú. Li ha entrat gana. Em va entrar una alegria enorme quan m'ho van dir. Li ha entrat un dubte, una sospita. Li ha entrat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú. La ploma li escapà de la mà. El llibre li escapà de les mans. La vida li escapa. L'expressió d'algun sentiment o d'algun coneixement, no poder ésser continguda o amagada per algú. Li escapà aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, en una obra. L'esperit de l'Església. L'esperit d'una llei. Sacrificar l'esperit a la lletra. esperit d'equip Sentiment de treball col·lectiu. esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d'una corporació. Direcció general seguida per la intel·ligència en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una impressió, un espectacle, dolorós, trencar el cor. Amb el cor oprimit, anguniós. El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l'alegria, del desig. Portar gravada una cosa al cor. Tenir el cor net. Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els quatre moviments d'una simfonia. Alteració en la manera d'ésser, primera manifestació d'un afecte, d'un sentiment, etc. Un moviment de sangs. Un moviment d'ira, de gelosia. Un moviment d'aprovació, d'entusiasme, en un auditori. Un moviment de curiositat. moviment de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. riure per sota el nas Riure discretament, dissimulant. Ésser pres per un sentiment de viva alegria, satisfacció, derisió. Tots riuran a costa teva. Sentir o mostrar tot altre que pena. Qui riu primer plora darrer. Ara t'ho prens rient, però ja vindrà que en ploraràs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que expressa un sentiment de l'ànima. L'accent de la passió. Amb accent franc. Amb accent de desdeny. Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol. Entonació particular, manera de pronunciar peculiar dels habitants d'una contrada. Parlar amb accent empordanès. [...]
