FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar expansió (a un sentiment). Versificaven per esplaiar llur malenconia. Donar expansió als propis sentiments. Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m'escolta quan li conto les meves penes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent ideològic, artístic i literari precursor del Romanticisme, caracteritzat pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afaiçonar en pedra, fusta, metall, etc., (una estàtua, un ornament, una figura qualsevol). Ha esculpit un bell bust. Esculpir en marbre. Fixar pregonament en l'ànim, en el cor, (una idea, un sentiment, una imatge, un nom). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment de repulsió profunda causada per la vista de quelcom de terrible, espantós, repugnant. Feia horror de veure. Veure'l així desfigurat: quin horror! Persona, acte, opinió, etc., que inspira aquest sentiment. Aquell home fou l'horror de Grècia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevar (algú) en rang, dignitat, poder, etc. Exaltar una artista. Elevar (un sentiment) a un alt grau d'intensitat. Enfervorir-se, deixar-se emportar per una passió. Ell s'exalta, quan conta el que li ha passat! Tingues calma: no t'exaltis així. [...]
