FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és en abundància. El vi és abundant aquest any. Que té en abundància. Aquest estany és abundant en truites. Una contrada abundant en oli. Opulent . Vida còmoda i abundant. Que té abundància d'expressió, de sentiment. Un orador abundant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's, amb algú, de la pena que l'afligeix. Em condolc amb vosaltres d'aquesta desgràcia. Expressar el sentiment que hom té per la pena d'algú altre. En parlar de la situació social, ell sempre es condol dels pobres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, un arbre, fer arrels, fixar-se al sòl mitjançant l'arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé a la sorra. Pins que han arrelat a la roca. Una idea, un sentiment, un costum, etc., que es fa difícil d'extirpar o d'extingir, fixar-se profundament. En aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent. Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demostració exagerada, artificiosa, d'un sentiment. No li ve de gust res: de tot fa escarafalls. Els reprovava amb grans escarafalls. A pesar de l'escàndol, no em feu cap escarafall. Les germanes es van saludar amb tota mena d'escarafalls en retrobar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri. Pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d'un altre. Feia compassió de veure. Tenia llàstima i compassió d'aquella pobra gent. Sentir compassió pels que pateixen desgràcies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Voluntat de complaure algú. Fer una cosa per complaença envers algú. Voleu tenir la complaença d'enviar-li això? Acte pel qual hom complau algú en els seus desitjos. Tenir complaença per algú. Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sentir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a un grau major de concentració (una cosa concentrada). Reunir en un punt (persones o coses que estaven disperses). Va reconcentrar tota la població rural a la ciutat. Reconcentrar els seus pensaments. Tancar-se en si mateix, callar profundament un sentiment o afecte. Malfiat i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excitar en l'ànim (d'algú) un viu sentiment d'indignació, d'enuig, d'antagonisme. Les vostres burles l'irriten. S'irrita per les burles més innocents. Produir una excitació morbosa (en un òrgan o una part del cos). Aquesta polseguera li irrita els ulls. El [...]
