Resultats de la cerca bàsica: 603

101. impenetrabilitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'impenetrable. Propietat en virtut de la qual dues porcions de matèria no poden ocupar al mateix temps la mateixa porció d'espai. [...]
102. mèdium
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona a la qual s'atribueix la virtut de comunicar amb els esperits i servir així d'intermediari entre aquests i els éssers humans.  [...]
103. rígid -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se. Una vareta de ferro rígida. Un censor rígid. Un observador rígid de les regles. Una virtut rígida. [...]
104. eficaç
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de produir l'efecte volgut. Un remei eficaç. Una recomanació eficaç. Eficient 2. És el venedor més eficaç de l'empresa.  [...]
105. moderació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de moderar; l'efecte. Qualitat de moderat, la virtut d'ésser moderat. Cal tenir moderació en tot. Va donar prova d'una gran moderació. [...]
106. sendera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camí estret per a vianants. La sendera de la virtut. Xarxa que els caçadors posen a la boca dels caus on han aviat la fura.  [...]
107. censal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d'un capital rebut per qui la contrau. Censual. [...]
108. dubtós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ofereix dubte, que deixa en el dubte. Una virtut dubtosa. Una claror dubtosa. Que està en el dubte. Sempre et veig dubtós, sense saber quina determinació prendre. [...]
109. paciència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se'n. Ell es pren el seu mal amb paciència. Tenir una paciència de sant. Armar-se de paciència. Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball. Esperar algú [...]
110. confiscar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribuir al fisc, en virtut d'un decret, d'una sentència, etc., (béns que eren propietat d'algú). Hom confiscà els béns dels emigrats. Acaparar (quelcom) prenent-ho als altres. [...]
Pàgines  11 / 61 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>