FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
història de la Terra, de rang immediatament superior al període i inferior a l'eó, que equival cronoestratigràficament a l'eratema. era de la matèria Època de l'Univers iniciada aproximadament uns cent mil anys després de la gran explosió, en què la matèria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ajustar o d'ajustar-se a un model, a unes condicions; l'efecte. Entre les dues peces hi ha un ajust perfecte. Avinença . Vàrem fer un ajust amb ell per comprar-li mil sacs de sucre. Correcció d'una magnitud econòmica, encaminada a resoldre una situació de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent d'aire que s'estableix al llarg d'una xemeneia i que fa que es renovi l'aire d'una llar, d'un fogar, etc. Aquesta xemeneia no té prou tiratge. En impremta, en litografia, etc., acció de tirar. Fer un tiratge de cinc mil exemplars. Conjunt d'exemplars tirats. tiratge a part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc. El mirall es va rompre en mil bocins. Un bocí de roba, de corda, de paper. fer bocins una cosa Trencar-la en bocins. Tros de camí. D'ací a casa teva hi ha un bon bocí. donar mal bocí Influir damunt una altra persona pel fet d'haver-li lliurat algun objecte de propietats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prolongat sense interrupció. Aquell motiu, repetit mil vegades, servia d'ornament ceràmic en forma de sanefa tirada. Era un home molt reservat, amb qui no havia tingut mai una conversa tirada. Acció de tirar o de traçar una línia, un camí, etc. Manera d'estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de persones o de coses que les unes amb les altres formen un tot. El conjunt de l'obra és bo; són certs detalls que fluixegen. Tenir una visió de conjunt. En conjunt m'agrada. Tres cossos d'exèrcit amb vint mil homes en conjunt. Fer bon efecte de conjunt. Reunió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dos més un. Un nen de tres anys. Una nau de tres pals. Vindran tots tres. Tres mil assistents. Nombre natural que segueix el dos, 3. L'arrel quadrada de 9 és 3. El que fa tres en una sèrie numerada. El quilòmetre 3. La plana 3. El dia 3 de febrer. El 3 de gener. Tenia un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. doblar el camí Fer-lo en la meitat de temps que el que s'hi posa ordinàriament. Augmentar marcadament. Doblar el pas. Ésser el doble (de persones o de coses). Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem. Esdevenir doble. La població d'aquesta vila ha doblat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ciutat, vila o poble. A Anglaterra hi ha moltes poblacions de més de cent mil habitants. Conjunt d'individus d'una mateixa espècie o d'espècies diferents que habiten en una àrea determinada o en un medi limitat convencionalment. població d'estels Classe d'estels els [...]
