FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Efecte persistent d'una cosa que ha cessat. La grip té mal deixat. Aquell vi és de bona bevenda; però té un deixat aspre. Manera com resta una cosa en deixar-la acabada. M'agrada el deixat d'aquesta roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diferenciació de la punta de l'arrel, en forma de didal o de beina, que protegeix el meristema apical. Resta de la part superior de l'arquegoni de les molses, en forma de còfia, que recobreix totalment o parcialment la càpsula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barri que habitaven els jueus en algunes ciutats europees. El gueto de Varsòvia. Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Detriment, pèrdua. Amb la seva mort, el món de la música resta en gran menyscapte. menyscapte de diners Indemnització que es paga als caixers, pagadors, etc., per les pèrdues de diners que puguin tenir en l'exercici de la seva feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'església al fons de la nau central on hi ha l'altar major, més elevada d'un o més graons que la resta de l'església, que és reservada als clergues. Reunió dels preveres amb el bisbe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestigi d'una cosa passada, especialment que hom conserva com un record sagrat. Guardar una cosa com una relíquia. Allò que resta del cos d'un sant, del seu vestit, dels seus instruments de martiri, etc. Residu d'un tot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Replà al mig d'un cingle, un penya-segat, un mur, etc. Replanet, sortint de poc vol, en una paret, destinat a tenir-hi alguns objectes. Allò que resta d'una cosa ja usada o passada. La verola li ha deixat mals relleixos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capítols solitaris força grossos, amb les bràctees involucrals internes més llargues que les flors, engruixides i coriàcies a la base, papiràcies i lluents a la resta, de color vermell, ataronjat o d'un groc daurat, originària d'Austràlia i cultivada com a ornamental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banya petita, especialment que comença a sortir. Sortint cònic a la superfície d'una cosa que, ficat en el forat d'una altra, serveix per a tenir-la subjecta, per a agafar-la. Tros de branca trencada que resta en el tronc. Protuberància petita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt gran o gros. Un escàndol majúscul. Lletra d'escriptura o d'impremta més gran i sovint de forma diferent que l'ordinària corresponent o minúscula. Escriu la lletra inicial del nom amb una majúscula i la resta amb minúscules. Lletra majúscula. Alfabet [...]
