FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que cal rebaixar del pes brut d'una mercaderia per a obtenir el pes net, i és el pes del vas, de la caixa, del vehicle, etc., que la conté. Imperfecció que disminueix el valor d'una cosa. Aquests dos jerseis tenen una petita tara. Defecte, especialment el que disminueix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de palla, especialment en què una part d'aquesta encara conserva la consistència. Fems pallosos. Paleaci . Que té una palla o defecte. Acer pallós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'imperfecte. La imperfecció del seu treball. Defecte 3. No hi ha ningú sense cap imperfecció. imperfecció cristal·lina Alteració de la regularitat ideal d'un cristall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d'envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l'aparició d'una eflorescència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adornament que consisteix en unes arrugues fetes al teixit d'una peça de vestir. Arrugat² . En un teixit, defecte consistent en una acumulació d'arrugues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa, arruga, que forma alguna cosa en contreure's. Curvatura, fent panxa cap avall, que pren la carena d'una nau per defecte de construcció, per antiguitat, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. atelés, 'imperfecte', 'incomplet', que indica un defecte d'estructura o de desenvolupament d'un òrgan. Ex.: atelocefàlia, ateloquíria, atelopòdia, atelocàrdia, ateloglòssia, atelèctasi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou a gran velocitat. Defecte de tissatge que fa que, en una certa extensió d'un teixit, hi hagi un nombre major de passades que les que hi hauria d'haver. [...]
