FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es comunica fàcilment a d'altres. Una alegria comunicativa. Una rialla comunicativa. Inclinat a comunicar-se amb altres. És una persona molt comunicativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran alegria, viva impressió de plaer. Un transport de joia. Crits, llàgrimes, de joia. Peça preciosa d'or, d'argent, etc., especialment amb una o més gemmes, que es porta com a ornament. Li va regalar una joia preciosa. Li han pres les joies. Persona o cosa de valors molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestacions d'alegria. Els nens, en veure el parc, quins alegrois! tenir els alegrois Estar molt alegre. tenir els alegrois Estar un poc begut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divertir-se sorollosament. Se'l veia passar pels carrers fent tabola amb els companys. Durant les festes, el jovent formava colles d'alegria i tabola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar com boig. El terror l'enfolleix. Esdevenir foll. Enfollir d'alegria. Enfollí i l'hagueren d'internar. Ell s'enfollí per amor d'aquella dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformar (una cosa) en una altra de naturalesa completament distinta, (una substància) en una altra. Transmutar el plom en or. Transmutar la tristesa en alegria. El caos es transmuta en ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, moure's de costat al voltant d'un punt fix, amb un desplaçament angular. Una nau o una barca, girar circularment sobre la seva àncora. Les cavalleries, saltironar d'alegria. [...]
