fonament. font(fig.) ocasió, causa ocasional. Aquest malentès pot ésser ocasió de greus renyines. esca(fig.). L'esca del pecat. pare(si el subjecte és masculí) o mare(si és femení). L'oci és el pare de tots els vicis. L'ociositat és la mare del vici. incògnita, causa oculta d'un fet que hom examina [...]

sortint. Un sortint de la roca. eminènciao prominència gibositato gep banyó bony(->) berruga(a l'escorça d'un arbre, en una fulla, etc.) bossanya bossoc bossoga grop espina, protuberància òssia en forma d'espina. apòfisi(tèc.), protuberància d'un os. còndil, íd. de certs ossos. exostosi, íd [...]

Porció llarga i estreta que es diferencia de les adjacents pel color, etc. franja faixa llista via, vió (o viot) vena, vetao vinça(en una roca, una fusta, etc.) barra(->) 4 rega, ratlla que es produeix a les mitges i altres treballs de punt. 5 frontera, límit. 6 Ésser a la ratlla d'un nombre d [...]

(un riu) desbordar-se, créixer tant (un riu, etc.) que arriba a sortir de mare; fig. dit de les passions, l'entusiasme, etc. punyir, començar a sortir, els sembrats o la barba. rebecar, agafar ufana o esponera. 2 Fer créixer: Cimar, fer créixer en alt més que en ample la copa d'un arbre. Ant [...]

de la mare. castís, pur, sense defectes. Un estil castís. límpid 4 cast intacte virginal inviolat immaculat impol·lut Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

.) abaixar-se. Si no t'abaixes, no podré passar. obliquar(intr.), perdre, una paret, etc., la posició vertical. prendre balanç, inclinar-se, una cosa. sobreplomar(intr.), tenir, una roca, una paret, etc., inclinació enfora, de dalt a baix. perdre el plom estar fora de plom 3 Fig. (Dit d'una persona [...]

1 mulato mulato(adj. i m. i f.), nat de pare blanc i de mare negra, o viceversa. persona de color, íd. llor, íd. quarteró, nat de la unió d'un mestís amb una dona blanca o d'un blanc amb una mestissa. bastard, que no és de raça pura. 2 (Parlant de plantes o animals) híbrid, que resulta de la [...]

(fam.). Em fan mal les tripes. garjola(fam.) ventresca(dels peixos) 2 sio entranyes, el ventre de la mare. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(no vernàcula), llengua de la contrada on hom ha nascut. Mot provinent del llatí vernaculus, indígena. llengua materna, la llengua de la mare, la primera que hom parla. llengua sàvia, el grec i el llatí. llengua literària, la llengua tal com s'escriu, que de vegades divergeix de la llengua parlada (o [...]

1 grejol, lliri blau. assutzenao lliri de sant Antoni, lliri blanc. lliri morato marcòlic, lliri silvestre que es cria a l'alta muntanya. lliri de maig, lliri convallero lliri de la Mare de Déu lliri dels blats lliri de sant Joan lliri d'espases assutzena d'arenao lliri de mar (o de platja [...]