Qualitat d'infidel. La infidelitat del marit. Acte contrari a la fidelitat. Ha comès una infidelitat. [...]

Pare del marit o de la muller. Sogre i sogra. Els sogres de la Marta són anglesos.  [...]

Que és propi de la unió, de l'afecte, que hi ha d'haver entre marit i muller. [...]

Casar (una dona). La dona, prendre marit. La vídua no ha trigat a tornar a maridar-se. Unir, enllaçar. [...]

Persona casada en relació amb la seva parella. El cònjuge difunt. Marit i muller. Joan Pagès i Maria Mas, cònjuges.  [...]

Que determina que el matrimoni acabat de formar s'estableix a la casa del pare del marit. Sistema de residència patrilocal. [...]

Avenir-se per coincidència de geni, de característiques i disposició morals. Un marit i muller que congenien. M'esforçaré per congeniar amb el meu director. [...]

Prendre per marit o per muller. Prometre's mútuament de casar-se. S'ha esposat amb una hereva molt rica, però no s'hi casarà. Casar-se. [...]

Que sent gelosia. Un marit gelós. Els enamorats són tots gelosos. Està gelós del seu germà petit, que tot el dia és amb la mare. En la poesia trobadoresca, marit que, engelosit per l'amor entre la seva muller i el trobador, resulta sempre escarnit i sovint enganyat [...]

Encomanar, endossar (a algú) un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer. Encarregar-se . Quan es va casar, va haver d'encarranquinar-se dels gossos del seu marit. [...]