FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Present que fan els fadrins a llurs promeses en certes festivitats, consistent en un mocador ple de dolços o de fruita seca. Conjunt de mocadors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rama seca d'una planta. Conjunt de les rames seques d'un arbre. Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata. Persona, bèstia, molt magra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de remetre. Tramesa . Clot on els adobers colguen els cuirs amb escorça seca, per sostres, que és omplert després amb aigua. Quantitat de fils d'ordit d'un passat en els lliços que constitueix la totalitat del seu curs o una de les fraccions que el componen. Conjunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la soca d'un arbre o d'un arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. Soca grossa i seca destinada a ésser cremada. rabassa morta Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la zona relativament seca amb predomini d'arbres caducifolis, que marca la transició entre la regió eurosiberiana i les terres mediterrànies. Província submediterrània. Planta submediterrània. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Boira, especialment poc espessa. broma seca Broma que no humiteja les superfícies amb les quals està en contacte. Núvol. Quan al cel hi ha brometes, a terra hi ha pastetes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una petita ala o un tubercle dorsal, pròpia dels llocs ruderals secs i sovint un xic salins, utilitzada, un cop seca, per a fer escombres i també cultivada com a ornamental (Kochia scoparia). [...]
