FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'havia apoderat. Relleix 1 2. Capacitat d'acceleració del motor d'un vehicle. Percentatge en pes d'humitat, sobre la matèria absolutament seca, que absorbeix una fibra tèxtil en deixar-la un temps en una atmosfera estàndard de 21 °C i 65 % d'humitat relativa. En l'orgue [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dissolució d'una o més resines en un oli o en un líquid volàtil que hom aplica a una superfície i que, una vegada seca, forma una capa que li dona brillantor, resistència a l'aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc. Substància transparent amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cilindre convex o còncau que presenta respectivament un ressalt o un solc helicoidal. Un clau de rosca. Un tap de rosca. passar de rosca Malmetre un filet enroscant-lo indegudament o amb massa força. Pasta seca de forma anular. Espira o volta d'una cosa enrotllada en espiral. fer la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reixa, estacada, bardissa, paret de pedra seca, etc., amb què se circumda un espai de terreny, amb què es tanca una obertura. Una tanca d'atzavares. Separació de fusta entre terrenys, habitatges o propietats. tanca viva Tanca feta d'arbres o d'altres plantes. tanca viva Barda1 1 2 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós. a despit de Sense fer cas de l'oposició de. A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir. S'obstinava, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forta pertorbació de l'atmosfera acompanyada de llamps, trons, vent i, generalment, precipitació en forma de pluja, de neu o de pedra. El temps amenaça tempesta. Una tempesta de xiulets. tempesta seca Tempesta de llamps i trons que no va acompanyada de precipitació. Forta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un egoista de merda. ésser cul i merda V. cul. ésser una merda [o ésser una merda seca] Ésser un no ningú. fer el merda Fer-se veure, presumir. portar merda a l'espardenya Tenir mala sort. Cosa que fastigueja o causa un enuig considerable. És una merda que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
força densos a l'axil·la de les fulles superiors, que es fa als marges i a les pastures, sobretot a muntanya, i que un cop seca es trenca pel collet de l'arrel i és transportada fàcilment pel vent (Phlomis herba-venti). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petita, i fruits petits amb dues ales estretes, propi dels boscos de ribera en sòls sempre humits (Alnus glutinosa). vern bord Cabrafiguera . vern menut Fràngula 1 . Fusta de vern, de color ataronjat, rogenc quan és seca. [...]
