FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un recipient en forma de bec o canó per on s'aboca el líquid que conté, generalment aigua, oli o vi. anar-se'n com el broc del càntir Tenir diarrea continuada. Bec d'un llum. Una llumenera amb quatre brocs. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. Cosa de poca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vida. No han sabut endegar el negoci de manera que fos rendible. Espero que sàpiga endegar la canalla cap a l'estudi. Emprendre, engegar, iniciar, elaborar. Volia endegar una tesi sobre els comtats catalans. Havia endegat un negoci de fruita seca. endegar-s'ho [o endegar-se-les] Trobar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d'altres matèries, que poden ésser alçades i emportades pel vent. A la carretera hi ha un pam de pols. Els camins estan tots plens de pols. Amb la ventada s'ha alçat un núvol de pols. Posar-se pols als mobles. Se li ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
picada. Paret mestra. Paret atalussada. estar entre l'espasa i la paret V. espasa. paret seca Paret de pedres ajuntades sense morter ni cap altre material que les lligui. Espadat 2. Les parets a banda i banda de l'engorjat. Superfície que limita o tanca un recipient, una cavitat, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, originària de les terres mediterrànies orientals i del Pròxim Orient, cultivada en jardineria i emprada com a planta seca perquè els capítols conserven molt de temps llur color (Helichrysum orientale). sempreviva borda Planta de la família de les compostes, semblant a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de blat, d'ordi, de sègol i d'altres grans, seca i separada del gra. Separar el gra de la palla. Conjunt de les tiges d'alguns cereals, especialment del blat, després de la batuda, emprat com a farratge, per a fer el llit del bestiar, per a embalar, per a emplenar, etc. Un jaç [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, els mals tractes, etc. fer-ne una d'ase i seca Fer una cosa malament i encara amb agreujants. no dir ase ni bèstia [o no dir ni ase ni bèstia] Estar-se de saludar, estar-se de dir res. sense dir ase ni bèstia [o sense dir ni ase ni bèstia] Sense saludar, sense proferir cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de vents del monsó, propi dels subtròpics i caracteritzat per una estació seca a l'hivern i una de plujosa a l'estiu ben diferenciades. Zona de la Terra compresa entre dos paral·lels tals que de l'un a l'altre hi ha una diferència de mitja hora en la durada del dia més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
barret bru vermellós i porus grocs (Boletus regius). mataparent vellutat Bolet del gènere Xerocomus, de l'ordre de les boletals, amb porus i cutícula seca i vellutada. [...]
