FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al segon cor de la primera jerarquia, que guarda el tron de la divinitat. Figura d'àngel representat amb ales i cap d'infant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ressecar, endurir per dessecació. Aquest sol eixarreeix els sembrats. Eixarreir-se, la terra, quan no plou. Fer tornar adust, aspre. Eixarreir un caràcter. Quan el cor s'eixarreeix ja no té bons sentiments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar tendra, més tendra, (alguna cosa). La cocció entendreix els llegums. Aquell espectacle em va entendrir el cor. Esdevenir tendre, més tendre. Aquesta carn, hem d'esperar que s'entendreixi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar dur, més dur. La sequedat ha endurit la terra. L'egoisme endureix el cor. Esdevenir dur. Se m'ha endurit la pell de les mans. Produir l'enduriment (del ciment). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a manifestar especialment el dolor i freqüentment el fet d'adonar-se d'un oblit. Crit de dolor, gemec. ais i uis Queixes, planys. Tot eren ais i uis. amb l'ai al cor Amb una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d'allò que es pugui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls amb què hom es llança a executar el que el cor li diu de fer, sense parar-se a considerar les dificultats, els perills, etc., de l'empresa. [usat generalment en pl.] Entranyes, freixura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Absorbir (un líquid) amb una esponja, amb un cos esponjós. Eixugar amb una esponja. Fer més porós, més flonjo. Si poses el pastís al forn s'esponjarà. El cor se li esponjava de tendresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat en un òrgan. Els ventricles de la laringe o de Morgagni. Els ventricles del cervell. Cavitat del cor que rep la sang d'una aurícula i l'envia a les artèries. El ventricle dret, esquerre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
íntima. En l'íntim del cor, de la consciència. Que és la més interna de les capes d'un vas sanguini. Capa íntima d'un vas sanguini. Que proporciona tranquil·litat i privadesa, s'aplica a un lloc o a un ambient. Van buscar un racó íntim on poguessin parlar [...]
