FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voluntat i de les facultats (d'altri), influir poderosament en el seu comportament. Ésser posseït pel dimoni. Posseït per una passió. Tenir relacions sexuals (amb algú). Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos, les pròpies passions. Estava a punt de fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
electrònica Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics sota la influència dels camps elèctrics i magnètics, especialment per a l'aplicació a la concentració i la desviació de feixos electrònics, en lloc de feixos lluminosos. Relatiu o pertanyent a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el comportament, en relació amb una persona o un grup social per raó d'una diferència de condició social existent. tenir algú a distància Impedir-li d'acostar-se. tenir algú a distància No permetre-li de familiaritzar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
apagat a la pila d'encenalls, i s'han encès. Aquestes teies no s'encenen. Aquest llumí, rasca'l a la paret i s'encendrà. Fer esdevenir ardent (la sang, les galtes, etc., d'algú). Aquesta beguda encén la sang. El comportament del fill li encén la sang: no saps com s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. En aquest jersei una màniga no correspon amb l'altra. Les dues ales de l'edifici no es corresponen exactament. Algú, tenir envers algú altre el mateix afecte o el mateix comportament que aquest li té. Pertocar per rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la virtut. Disposició de l'ànim per a les accions conformes a la llei moral. La virtut de la temprança. virtut cardinal Virtut de les quatre a què hom pot reduir totes les altres virtuts pròpies del comportament humà. Les virtuts cardinals són la prudència, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bifurcació de manera que els trens passin per una o altra via segons que convingui. Comportament que s'aparta del que es considera admès socialment. En lit., efecte de ruptura o d'apartament dels usos habituals de les estructures de la llengua natural causat per la imposició de les convencions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'impulsos de caràcter afectiu que actuen en l'inconscient i condicionen el comportament de l'individu. Complex d'Èdip, d'Electra. complex d'inferioritat Estat psíquic d'un individu provocat per un conflicte entre el convenciment que és inferior a les altres persones del seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc. Tir al colom, al plat, al vol. Lloc on hom s'exercita a tirar. Un tir de coloms. Ciència militar que investiga el comportament de les armes i les municions, i fixa les normes per a emprar-les i aconseguir els màxims efectes. Tirada o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. resistència de materials Branca de la mecànica que estudia el comportament dels materials sotmesos a forces i tensions determinades. Capacitat d'un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc. Oposició a les forces invasores d'una potència [...]
