FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una muntura, treure's (la persona que la cavalca) del damunt. El cavall feu un salt i el desmuntà. Descavalcar 1 . desmuntar un canó Treure'l de la curenya. Desfer (una cosa que ha estat muntada) desajuntant-ne les parts. Desmuntar una bastida. Aquest rellotge, s'ha de desmuntar i tornar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment regressiu. Retorn d'un teixit o d'un òrgan a un estat menys desenvolupat, d'un individu a un estadi anterior de l'evolució. Acció de desfer una seqüència progressiva, tornant enrere, com en la successió de la vegetació. Remissió d'una malaltia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un núvol en pluja. Fer desaparèixer (un tumor, un abscés, etc.) gradualment, sense supuració, per mitjà d'un producte o d'un procediment resolutiu. Desfer (una dificultat), donar solució (a un dubte), trobar la solució (d'un problema, d'una qüestió). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raó adduïda en prova d'una proposició, per convèncer algú d'alguna cosa. Desfer els arguments del contrari. No tenir argument. Servir, una cosa, d'argument. Argument a favor, en contra, d'una proposició. argument ad hominem Argument fundat en les opinions o els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de forma més o menys arquejada, que s'empra per a subjectar el cabell o com a adornament. Estri de funció anàloga a la d'una pinta en alguns oficis. pinta de desfer Pinta d'agulles d'acer emprada pels teixidors per a desteixir una part de roba quan s'hi ha produït algun [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
satisfet, si em paguen la meitat del que em deuen. Satisfer-se de poca cosa. Aquesta definició no el satisfà. Aquesta pintura no la satisfà. Algú, donar (a algú altre) allò que li deu, les explicacions que demana. Cal primer que satisfacin els creditors. Desfer un greuge o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
senten cridar quan s'escorre. Ejacular 2. L'home es va escórrer dins d'ella. Desfer els punts (d'un teixit) o les bagues (d'un llaç) estirant el fil, la cinta, etc. Escórrer una mitja. La mitja s'ha escorregut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o molt humides i ruderalitzades, emprada en medicina popular per a desfer els càlculs urinaris i biliars (Lithospermum officinale). mill de sol petit Herba anual de la família de les boraginàcies, de fulles oblongues, flors blanques, rarament blavenques o purpúries, disposades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matalassos, coixins, abrigalls, etc. Fer, desfer, el llit. Un llit tou, dur. Cosa sobre la qual hom s'ajeu. Un llit fet de fulles, de pinassa. llit de morts [o llit de cossos] Baiard per a portar-hi els morts. llit elàstic Lona fermada amb molles a una estructura rígida sobre la qual se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar; l'efecte. solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d'una cosa, en el decurs d'una activitat, en el desenvolupament d'un fenomen. solució sòlida Fase homogènia formada per dos o més components [...]