FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligació del pagès emfiteuta de fer determinats treballs, com llaurar o segar, en benefici del senyor. Prestació personal obligatòria a una feina d'utilitat pública. Anar a jova. És una feina barroera: sembla feta a jova. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un criteri personal, prescindint del magisteri de l'Església, que es practica en el protestantisme. Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per a declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l'aprovació d'una assignatura, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Frase usada com a equivalent d'un mot. Expressió composta d'un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua. perífrasi verbal Construcció integrada bàsicament per un verb auxiliar seguit d'una forma no personal, que expressa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre l'amistat, el tracte personal. Ha renyit amb el seu millor amic, amb el seu antic company, amb el seu soci. Renyir amb la promesa. Eren molt amics, però van renyir. estar renyit amb algú Haver-hi renyit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esborrar (una culpa) mitjançant un sacrifici personal o una cerimònia religiosa específica. Algú, reparar (un crim, una falta) per la pena que sofreix, que li ha estat imposada. Si és culpable l'enviaran a la garjola i expiarà els seus crims. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l' no sigui possible. Veure'l. Me'l dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jornaler de la terra, especialment l'obrer ocupat a traginar terra. Peó de camins. a terrelló Per prestació personal en la reconstrucció de camins. Han fet les obres a terrelló. Cabàs petit utilitzat per a traginar terra. Pa de terra que fa de guarda-rodes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què consta el nom d'una persona. Títol de renda pública nominatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa la funció gramatical del subjecte d'una oració en forma personal o bé el predicat nominal. Cas nominatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
