FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de meditar; l'efecte. Digne de meditació. Aquesta obra és fruit de llargues meditacions. Aplicació de la ment a la consideració atenta d'un mateix, d'alguna cosa relacionada amb la pròpia existència, d'algun aspecte de la personal convicció religiosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establiment on es proporciona assistència mèdica i sanitària completa, que generalment és també un centre de formació de personal sanitari. Hospital de Sant Pau. Entrar a l'hospital. Antiga casa d'acolliment per a pobres i pelegrins durant un temps limitat. Refugi per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la sanitat i a la higiene. Mesures sanitàries. Serveis sanitaris. Cordó sanitari. Individu que pertany a un cos de sanitat militar. Soldat que ajuda els metges i el personal qualificat en la prestació d'auxilis. Aparell o instal·lació de neteja i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De titularitat privada, però finançat amb fons públics gràcies a un concert establert amb l'administració pública. El centre de batxillerat on fa classe és concertat. El personal del sector mèdic concertat es queixa de falta de recursos. Que inclou parts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l'Estat. Model d'administració caracteritzat per la jerarquització, l'especialització de tasques, la regulació escrita dels seus processos i el reclutament de personal per raons de capacitat i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's (d'una cosa) amb plors, planys i altres manifestacions de dolor. Ara tots lamenten la seva mort. Doldre's, queixar-se amargament, (d'una cosa). Ara lamenta la seva lleugeresa. No cal lamentar, sortosament, cap desgràcia personal. Queixar-se amargament. El professor es lamentà de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona del nombre plural, mot amb què l'autor d'un enunciat designa col·lectivament, en el context d'aquest enunciat, dues o més persones entre les quals s'inclou ell mateix. Ho farem nosaltres mateixos. Nosaltres els valencians. A nosaltres ens agrada la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un claustre. La pau, la solitud, del claustre. Junta de professors d'un centre d'ensenyament. Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de tercera persona, mot amb què es designa la persona que, participant o no en la conversa, no participa en el diàleg entre els interlocutors. Ell no ha vingut. Ni ell ni ella no havien arribat encara. Van anar-hi ells sols. Elles sempre volen tenir raó. La Maria diu [...]
