FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
consisteix en l'exposició, avaluada i amb un estil molt personal, dels esdeveniments o de les situacions que es produeixen en un àmbit i en un espai de temps concret. Treball d'aquest gènere. Crònica de Ramon Rovira des de Washington. Part d'un diari, o d'un programa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no estan subjectes a discriminació. Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Quin benestar, en aquesta contrada tan tranquil·la! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
partit polític, a una ideologia. Polític de filiació socialista. Conjunt de dades referides a una persona. Registre del personal militar on són anotades les circumstàncies personals des del moment que hom ingressa a l'exèrcit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona de nombre plural, mot amb què l'autor d'un enunciat designa col·lectivament, en el context d'aquest enunciat, les persones a qui s'adreça o entre les quals hi ha aquella o aquelles persones a qui s'adreça, però no l'autor de l'enunciat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m'ho ha dit. Vostès no hi eren. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sala d'escriure. Sala on tenen el seu despatx les persones que gestionen un negoci, una empresa. Departament d'una botiga, d'un magatzem, on hi ha el personal que porta els llibres de la casa, la correspondència, etc. Sala destinada a la transcripció de còdexs i a la redacció d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de signar; l'efecte. Nom d'una persona que aquesta escriu al peu d'una carta, d'un rebut, etc., per certificar que n'és l'autor o que n'aprova el contingut. Identificació personal en l'entorn informàtic. Senyal que es posa en un llibre, en un document, etc., per indicar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat designa la persona a qui adreça aquest enunciat. Escolta, tu! L'he vist que parlava amb tu: què et deia? «Tu també, fill?» va dir Cèsar a Brutus. Forma de tractament que [...]
