FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajudar (algú o alguna cosa) contra allò que l'ataca o amenaça de causar-li un dany qualsevol. Quan va caure en terra, jo vaig ser el qui el va defensar contra els qui volien apallissar-lo. Defensar una ciutat assetjada. Defensar algú el seu honor, els seus drets, els seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no manca a la fe promesa, a allò a què s'ha compromès envers algú. Un cristià fidel. Un súbdit fidel. Un criat fidel. Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d'amor, de gratitud, d'honor. Una dona fidel al seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte petit, com un nus, un botó, una cabota, etc., que imita més o menys una rosa. Les rosetes d'un ventall. La roseta de la Legió d'Honor. Motiu ornamental en forma de rosa oberta, format per un botó i les fulles i els pètals al voltant. Decoració en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
referència al paper que representa. Havia fet tota mena de papers, a més de primera dama, segona dama i dama jove. dama d'honor Senyora que acompanya una princesa per servir-la i fer-ne més visible la dignitat. dama d'honor Noia escollida per a acompanyar la reina d'uns jocs florals o d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis. Allunyar, com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill. Fer una conjuració. S'havien conjurat per assassinar el president de la república. Els deutors s'han conjurat a no pagar. Diverses coses, combinar-se desfavorablement. Tot es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut. Parar-se a considerar (això o allò), parar-hi esment. Heu reparat quin posat ha fet? Repareu que fa un fred que glaça. no reparar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hi té el grau menys alt quan n'hi ha diversos. Cavaller de la Legió d'Honor. A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe. A l'antiga Roma, ciutadà pertanyent a un dels tres ordres de l'Estat, intermediari entre els patricis i els plebeus. Des de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matriculació. Número de matrícula. matrícula d'honor Qualificació màxima i extraordinària obtinguda en una assignatura. Placa que indica el número de matrícula d'un vehicle, segons el lloc on ha estat inscrit. Registre que es porta a les comandàncies de marina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qualsevol de les carreres que es cursen a les escoles de nàutica i a les escoles navals i pertany a la marina mercant o a la de guerra. Titular d'un grau superior al de cavaller. Oficial de la Legió d'Honor. En l'Administració pública catalana de l'Antic Règim, funcionari que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fa comentaris desafortunats. És d'allò que no hi ha, ha tret matrícula d'honor en totes les assignatures. Forma despectiva de designar una persona. On va, allò? [pl. -òs] En psicoanàlisi, part de la psique que conté els impulsos instintius reprimits i que es [...]
