FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anàleg al d'una cosa d'una sèrie diferent, fer-hi un paper anàleg al d'aquesta altra cosa. El terme B de la segona progressió correspon al terme A de la primera. La línia equinoccial es correspon amb l'equador terrestre. Una cosa, estar en relació de simetria amb una altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que figuren en una taula. En els mercats d'efectes públics a terme, diferència que existeix entre el preu al moment de la transacció i el preu al moment de la liquidació. Pagar les diferències. Cobrar les diferències. diferència de potencial Diferència de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estat decidit (sobre algú). Executar un deutor. Aplicar la pena de mort (a un condemnat). Executar un criminal. Dur a terme (una instrucció o les instruccions d'un programa) en un ordinador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principals, generalment jove. Relatiu o pertanyent a cert estil musical del segle xviii. Lleuger i refinat, propi de la música de la cort. Anteposat a un substantiu, és un terme ponderatiu. És una galant xicota. Un galant lladre. Un galant plat de vianda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. D'una precisió tal que s'empra com a terme de comparació amb els ordinaris de la mateixa classe, s'aplica a un instrument. Agulla magistral. Cronòmetre magistral. En farm., prescrit per un metge, preparat per a un cas particular. Fórmula magistral. Canonge magistral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida. Que expressa alguna cosa de real. Terme concret. Noms concrets. Nombres concrets. Idees concretes. De la natura dels objectes o fets reals. Real, específic, particular. El gust del sucre és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
naturalesa i que, per oposició a aquesta, té una menor freqüència d'aparició, una distribució més restrictiva o una major especificitat semàntica. En l'oposició de nombre, el plural és el terme marcat i el singular, el no marcat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terme o temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc. Termini judicial. a curt termini Dins d'un període breu de temps. a llarg [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de segregar; l'efecte. Separació d'una part d'un immoble per constituir un altre immoble o finca independent, de manera que es pot inscriure com a tal en el registre de la propietat. segregació municipal Alteració d'un terme municipal produïda per la separació d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és fàcil de dur a terme perquè implica dificultat o perill. El pilot va haver de fer una maniobra compromesa. La cuita de les peces de joieria és compromesa i delicada. Que és delicat i pot posar en risc la reputació o l'adequació de la conducta. Una [...]