FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Haver de donar o pagar (una quantitat prestada, imposada per la llei, etc.). Em deu molts diners. Pagueu-me el que em deveu. Encara li és deguda la quantitat que va avançar. Ell deu a tothom. Encara em deveu una resposta. Deure obediència als seus superiors. Deure respecte als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició del cor, de l'ànima. Déu, que veu els coratges de tots. Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. Envestint un enemic superior en nombre, donaren una prova de coratge. Calia un gran coratge per a afrontar una situació tan difícil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retre culte (a Déu, als sants, a les coses sagrades). Un altar on es venera la imatge de Crist crucificat. Tenir en gran reverència, honorar devotament (algú, especialment un ancià). Sempre ha venerat els seus mestres. Venerar la memòria dels seus pares. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afirmar, prometre, apel·lant a Déu, a una cosa jutjada sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l'afirmació, de la sinceritat de la prometença. Ho juro per Déu, per tots els sants, per la memòria del meu pare, per la salut dels meus fills [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues vegades deu, dinou més un. Una distància de vint quilòmetres. Nombre natural que segueix el dinou, 20. Deu i deu fan vint. El que fa vint en una sèrie numerada. El quilòmetre 20. El 20 de gener és festa. Agafa el 20, que porta sort. Xifra que correspon al [...]