FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home corpulent. El pare era un homenot alt com un sant Pau. Dona que té aires d'home, dit sovint despectivament. Està feta un homenot, aquesta noia! Home, sobretot de l'època contemporània, significat per la seva aportació intel·lectual, artística o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix nom que un altre. Dos països homònims. Respecte a una persona, una altra que porta el mateix nom. El meu homònim. Que és formalment idèntic a un altre mot però té un significat diferent. La forma d'infinitiu dur i l'adjectiu masculí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de col·locar o de col·locar-se; l'efecte. Càrrec amb què hom es guanya la vida, del qual treu un sou. Associació de dos mots en què un té tendència a combinar-se amb l'altre per a expressar un significat determinat, d'una manera no totalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat mínima de l'estructura sonora d'una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, per commutació, un canvi de significat en un mot. fonema anterior Fonema l'articulació del correlat sonor del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca. fonema [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
segons un antecedent. anàfora de referència Anàfora que s'estableix entre dos elements correferents. anàfora de sentit Anàfora que s'estableix entre dos elements que tenen el mateix significat sense ésser necessàriament correferents. Ascensió obliqua d'un astre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe que es posa, en parella amb un altre, l'un al principi i l'altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d'un mot o d'una expressió, etc. Signe gràfic (», o també, en textos mecanografiats, ") [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència o relació a una cosa. Els documents relatius a aquest afer. En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d'un altre element aparegut prèviament en l'oració. Una oració relativa. Un temps relatiu. Pronom relatiu. Que neix d [...]
