FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té un cap de flor de lis sortint de les seves extremitats, s'aplica a una peça o a una figura. Sembrat de flors de lis, s'aplica al camper d'un escut o a una peça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., peça d'una amplària de la meitat d'una orla, generalment doble i adornada amb flors de lis dirigides alternativament cap enfora i cap al centre de l'escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura heràldica que representa una verga acoblada a una serp que té el cap a la dreta. bastó flordelisat Figura heràldica que representa un bastó amb l'extrem superior acabat en una flor de lis. bastó natural Figura heràldica que representa un bastó en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
superfície de. A flor d'aigua. A flor de terra. a flor de pell Superficialment. Una tendresa sentida a flor de pell, que s'esvaí tot seguit. flor de lis Moble heràldic que representa la flor de lliri, formada per un pètal dreçat i dos de corbats cap enfora i el conjunt reunit per [...]
(Vaig donar les claus a les nenes).
Convé notar que la forma lis com a pronom d'indirecte plural no és admissible en cap cas.
Els pronoms de primera i segona persona coincideixen amb els de complement directe, però en canvi els de tercera persona són li o els (en el cas del complement directe, els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altura de l'escut. Part o meitat inferior de la flor de lis. Extrem del braç inferior d'una creu. Mida corresponent a la llargària normal del peu humà, de valor variable, equivalent a Barcelona a 25,93 centímetres. Peu romà, castellà. Unitat anglosaxona de longitud [...]