FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comportament social. Nen, que no t'han educat, a casa? Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat). Educar el gust artístic. Educar l'oïda dels estudiants de música. Educar la voluntat. Acostumar (un animal) a actuar d'una manera determinada. Educar un gos. Habituar (un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voluntat (d'algú). Creien que Déu inspirava Joana d'Arc. Exercir una influència estimuladora sobre l'intel·lecte (d'algú). Experimentar una influència estimuladora en l'intel·lecte. S'inspirava amb la contemplació d'aquells bells paisatges. Aquest poeta s'inspira en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. L'instint del bé, del mal. No saber resistir als instints. Facultat innata de l'ésser humà i dels animals per fer determinats actes dirigits a la conservació individual i de l'espècie sense haver de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació a fer el mal. Ha fet això per pura malícia. És increïble la malícia d'aquell home. La malícia de les seves accions. Tendència d'un mal a esdevenir maligne. Tenir un gra molta malícia. tenir malícia a algú Portar-li mala voluntat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Europa occidental i als Estats Units, caracteritzat per la voluntat de modernitat. Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner són figures representatives del Modernisme a Catalunya. Tendència d'alguns, condemnada per l'Església, d'introduir certes innovacions en els estudis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, oposar una força a l'acció d'una altra força que tendeix a moure'l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l'empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta. Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d'altri, a una impulsió, etc. Resistir als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
servei. Fer alguna cosa de grat, de bon grat. Si no ho fas de grat, ho hauràs de fer per força. Mig per força, mig per grat. de bon grat Amb gust, voluntàriament. de mal grat Per força, contra voluntat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de conforme. La conformitat de la còpia amb l'original. Viure en conformitat de sentiments amb algú. Existeix entre aquests dos amics una perfecta conformitat de gustos i d'idees. La conformitat amb la voluntat de Déu. De conformitat amb les lleis. Expressar la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propi. Ni a bastonades no el poden ajupir: sempre fa la seva santa voluntat. Conformar-se a fer el voler d'altri contra el propi, humiliar-se. Ell voldria manar tot sol a casa i que jo m'ajupís. No es va ajupir a les exigències de la direcció. Cloure entre dues coses que s'ajunten. En [...]
