FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'eficiència. Una voluntat feble. Ésser feble amb algú, envers algú. Una nació feble. Prendre la defensa del feble. Deficient en intensitat, en concentració. Un color feble. Una veu feble. Una vista feble. Que constitueix la part defectuosa, vulnerable, d'una cosa. Volien descobrir el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imperar. L'imperi de la voluntat en les accions humanes. L'imperi de la llei. Neptú té l'imperi del mar. Autoritat sobirana d'un monarca que porta el títol d'emperador. L'imperi de Napoleó. Estat sotmès a aquesta autoritat. L'Imperi romà. L'Imperi d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voluntat i de les facultats (d'altri), influir poderosament en el seu comportament. Ésser posseït pel dimoni. Posseït per una passió. Tenir relacions sexuals (amb algú). Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos, les pròpies passions. Estava a punt de fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet realitzat per una persona, efecte d'una determinació de la voluntat. Acte de justícia, de pietat, d'hostilitat. Un acte heroic. Aquest fou el millor acte de la seva vida. No podem aprovar certs actes d'aquest home. Acte de contrició, de fe, d'esperança. acte de parla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clarament evident. La seva mala voluntat és manifesta. Per causes no encara ben manifestes. posar de manifest Mostrar clarament. Exposat a l'adoració dels fidels, s'aplica al Santíssim Sagrament. Escrit en què es manifesta alguna cosa. Declaració escrita en la qual un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voluntat es compleixi. complir condicions Tenir les condicions que són requerides per a fer una funció. Fer el propi deure, les pròpies obligacions. És un treballador que no compleix. Atènyer (una edat determinada). Avui compleix vint anys. Una durada determinada, finir. D [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Imposar una pena, una penitència, una obligació. Imposar algú la seva voluntat als altres. Imposar unes condicions molt dures als vençuts. Imposar silenci a la multitud. Imposar un tribut, un impost. S'ha imposat un règim estricte. Infondre respecte, temor, admiració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinació de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit. Tenir, portar, una intenció. Fer una cosa amb, sense, intenció. Bones, males, intencions. de bones intencions, l'infern n'és ple [o l'infern és empedrat de bones intencions] No basten les bones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) a fer allò que es resistia a fer, vèncer la seva indocilitat, etc. Em va doblegar a còpia de paciència. La funció bàsica de la societat és doblegar els instints. Sotmetre's a allò que hom es resistia a fer. Doblegar-se a la voluntat de la majoria. haver [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sorda Llanterna en què pot tapar-se la llum a voluntat. Part superior d'una farola, closa amb vidres, on hi ha el llum i els aparells òptics. Llanternó 1. Element prismàtic o cilíndric situat en la part superior d'una coberta, d'una cúpula o d'una teulada per [...]
