FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guanyar-se la voluntat (d'algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l'havia conquistat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar, reduir, (algú) a obrar contra la seva voluntat. El van constrènyer a dir que sí. La necessitat el constreny a vendre's les propietats. Reprimir, contenir. Refrenar i constrènyer la seva cobejança. Cloure estrenyent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envair; l'efecte. Acció d'entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat. Acció d'abrogar-se facultats o atribucions pròpies d'altres persones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar (una cosa flexible). El vent vinclava les canyes del torrent. Vinclar l'esquena davant dels poderosos. Res no podrà vinclar la seva voluntat. Les canyes es vinclen amb el vent. Vinclar-se una post. Vincular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar forma (a una matèria pastosa o líquida) per enduriment o solidificació d'aquesta substància dins d'un motlle. Conformar-se exactament, ajustar la conducta a una pauta determinada. Cal emmotllar-se a les circumstàncies, a la seva voluntat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de remetre o perdonar; l'efecte. La remissió dels pecats. La remissió d'un deure. No hi va haver remissió: hi vaig haver de restar tot el dia. La remissió total d'un deute. Acció de remetre a la voluntat, al judici, d'altri. Indicació amb què es remet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dipositar (una cosa) en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer. Els seus béns foren segrestats. Tenir (algú) aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat. L'autoritat judicial o administrativa, fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té capritxos, que obra per capritx, inconstant. Noia capritxosa. És un capritxós, una capritxosa. Voluntat capritxosa. Fet a capritx, que sembla fet a capritx. Pintura capritxosa. Portava un vestit capritxós. Que ofereix una certa gràcia estranya. Moda capritxosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Execució judicial d'allò que està disposat en un testament. Documents i papers que comporta aquesta execució. Junta dels executors testamentaris. Procés judicial per a l'execució d'una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus. [...]
