FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber suportar, tolerar. No pot sofrir que el renyin. És un home antipàtic: no el puc sofrir. No impedir, permetre, (allò que caldria, que hauria d'evitar-se). No sé com sofreixes que no faci gens de cas del que li dius. Ésser sotmès (a una prova, a quelcom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure a foc lent en una olla o cassola tapada per impedir l'evaporació. Carn estofada. Faves estofades. Algú, donar una capa de blanc (a la fusta que ha de daurar). Pintar al tremp damunt d'or brunyit formant relleu. Raspar amb el garfi el color donat sobre l'or (d'un objecte). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xarxa per a pescar, caçar. Xarxa de filferro, o d'un altre metall, o de plàstic, emprada per a tancar una obertura o fer un clos, com un galliner, una tanca, etc. Xarxa de filferro espinós que hom empra sobre estaques de ferro per a impedir o dificultar l'avanç de les tropes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada. Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d'entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana. Importunar insistentment (algú) amb les nostres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parany per a agafar rates. Parar una ratera. Caure a la ratera. Li han parat una bona ratera, a en Joan! Disc metàl·lic amb un forat al mig i una obertura al costat que es col·loca a les amarres per impedir el pas de les rates. Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa. Posar un sentinella a la porta. Fer de sentinella en un lloc avançat. Servei de vigilància i defensa dut a terme per un soldat. Fer la sentinella. Caixa que conté el mecanisme [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa). Aturar un cavall. Atura el cotxe, que hi pujarà aquest xicot. Ja som a casa: atura. Cessar de moure's, de prosseguir una acció. No ens aturarem fins a ésser a la creu de terme. El rellotge s'ha aturat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre part. Intervenir en una negociació. Intervenir en un procés. Ficar-se en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc. El guàrdia intervingué en la baralla. Examinar i censurar (comptes, certes operacions). L'autoritat competent, impedir (a algú) la lliure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir o defensar (algú o alguna cosa) contra allò que l'amenaça, contra un perill, un dany. Protegir una planta del fred amb estores. L'elm protegia el cap. Els pares protegeixen els fills. Protegir els febles. En inform., impedir per mitjà del maquinari o del programari la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. Impedir la comunicació (d'algú o d'un territori) amb el seu entorn. Durant molts anys, el règim va aïllar el país de l'exterior. Protegir (alguna cosa) amb un material que impedeix o atenua l [...]
