Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 850

111. desconfiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No tenir confiança. Desconfiava d'aquella gent que tenia al despatx. No desconfiïs de les teves forces: pots acabar la feina perfectament. [...]
112. escurabutxaques
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa. Carterista . Al metro, els escurabutxaques fan bona feina. [...]
113. enjovar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a una activitat, a una obligació, etc., poc agradable. No vull enjovar-me a aquesta feina. Construir un enjovat (en una biga).  [...]
114. torracollons
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enutjós, que molesta, que a tot troba obstacles. A la seva feina són molt torracollons. És una torracollons, no cal donar-hi més voltes.  [...]
115. antipàtic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excita o causa antipatia. És un veí molt antipàtic: mai no saluda. Una feina antipàtica: es passa vuit hores davant de l'ordinador. [...]
116. cansat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cansa de fer. És una feina molt cansada. Que denota cansament. Es perceberen uns passos cansats, d'algú que avançava arrossegant els peus.  [...]
117. entretingut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que entreté distraient, divertint, etc. Un joc entretingut. Que requereix un cert temps. És una feina entretinguda: encara en tinc per una bona estona. [...]
118. sapastre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa la feina malament, amb qui no es pot comptar per fer una cosa. Que és ximplet, murri, que no és de fiar. [...]
119. xafarranxo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure embarassos en un vaixell perquè estigui disposat al combat o a altra feina. Xafarranxo de combat, de neteja. Rebombori 1 . [...]
120. trepidant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trepida. Que es manifesta amb una gran activitat, amb un ritme viu. A la redacció, la feina és trepidant. Un partit de futbol trepidant. [...]
Pàgines  12 / 85 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>