FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Neciesa en el dir o en el fer. Calla, home, no diguis aquestes bestieses. Va fer la bestiesa de deixar la feina que tenia. Quina bestiesa, comprar-li aquell casalot! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els obradors de sastres i de sabaters, obrer que es dedicava a la feina de cosir. Antigament, mestra encarregada de la costura o escola de nenes o pàrvuls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sega, que serveix per a segar. Persona que fa la feina de segar. Ja han arribat els segadors. Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. El diumenge, solien passejar elegants i mudats pel carrer Major. La Maria sempre va molt mudada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període de temps. Hem tingut una tongada de pluges. Una tongada de festes. Una tongada de morts, de desgràcies. Una tongada de feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diligent, expedit. Prompte a comprendre les coses. Quina criatura tan llesta! Ja sap com funciona l'ordinador. Que ja està acabat. Ja tinc la feina llesta. Que ha acabat una cosa que feia. Ja estic llest de la feina. Ja és hora de sortir: encara no esteu llestos? estar ben llest per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que agraeix. Estar, restar agraït a algú per alguna cosa. Donat a l'agraïment. És un home molt agraït. Que amb poc esforç dona bon rendiment. Una feina agraïda. Una terra agraïda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L'estel que estudiem culmina a tal hora. Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur a terme les operacions necessàries per a començar l'execució (d'una feina o programa informàtic), especialment fer que (els registres, els comptadors i les memòries) continguin els valors inicials prefixats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]
