FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
us plau! Si us plau, Pere, deixa'm el teu llibre. si us plau per força Tant si voleu com no. Amb tanta feina, haurem de treballar els dissabtes si us plau per força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assolir l'acompliment o el ple desenvolupament de les pròpies possibilitats i aspiracions. Té una feina que li permet realitzar-se professionalment. Actualitzar 2 2. Convertir (una propietat, valors de crèdit, d'un valor fluctuant, incert) en moneda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar tibant o més tibant. Aquestes cordes s'han de tibar. tibar la corda Estirar la corda. Estar tibant. Els cables no tiben prou. Obrar amb major esforç. Si voleu acabar la feina avui, haureu de tibar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar pressa (a algú), empènyer-lo a fer promptament una cosa. Apressa'l a acabar la feina. Anar de pressa. Apressa't: si no, faràs tard. Accelerar. Apressar el pas. Ésser urgent. No t'entretinguis, que això apressa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el braó, el vigor, (a algú). Fatigar en alt grau. No cal que t'esbraonis: ja ho faré jo. Els músculs, especialment de les extremitats, adolorir-se per exercicis massa violents o per excés de feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'inferioritat per a reeixir. Podem competir amb les altres indústries sense cap desavantatge. Condició, circumstància, desfavorable. En aquesta feina tot són desavantatges. Diferència desfavorable en punts, temps, distància o pes d'un competidor respecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No acceptar. Ha refusat el diner amb què volíem pagar els seus serveis. Ell refusà la corona. Després de pensar-s'hi molt, va refusar aquella feina. No consentir a fer una cosa. Ens vam refusar a fer-ho. Rebutjar 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar o assegurar provisionalment amb una costura de punts llargs o bastes (allò que s'ha de cosir després). Abans d'emprovar encara falta embastar les mànigues. L'obra, tot just l'hem embastada: hi ha feina llarga a acabar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Detriment, pèrdua. Amb la seva mort, el món de la música resta en gran menyscapte. menyscapte de diners Indemnització que es paga als caixers, pagadors, etc., per les pèrdues de diners que puguin tenir en l'exercici de la seva feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar-se a fer, començar (una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que enclou dificultats, riscos, etc.). Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge. Emprendre una campanya contra la implantació dels nous impostos. Emprendre una carrera. No gosar [...]
