FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clauet en forma de tisores, que serveix per a agafar les brases del foc, per a encrespar els cabells, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar o retenir captiu. Adquirir o tenir un fort ascendent (sobre un altre), especialment per algun atractiu. Cleopatra captivà Antoni. La seva eloqüència ha captivat l'auditori. Captivar els cors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infondre (a algú) bravesa o valentia. Aquesta primera victòria els embraví. Agafar bravesa o valentia. Davant la nostra reculada, ells s'embraviren i ens atacaren abrivadament. Embravir-se el mar, els elements. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectar d'un cadarn. El fred de la nit el va encadarnar. Agafar un cadarn, un refredat. Què fas a la finestra en camisa? No tens por d'encadarnar-te? Estar encadarnat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de malla. Adornar amb malla. Agafar (peix) amb les malles de la xarxa. Un peix, quedar agafat a les malles de la xarxa. Un rai, embarrancar-se en el fons del corrent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suscitar un capritx (en algú). Agafar un capritx. Es va encapritxar amb aquella roba, i n'hi havia de molt millors. Es va encapritxar amb el germà de la seva amiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la flexibilitat (a alguna cosa), fer esdevenir rígid. Perdre la flexibilitat, esdevenir rígid. Els baldons s'encarcaraven amb el fang. Els dits se li encarcaraven en agafar la ploma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparellar2 1. Adobar 2 1. Farem apariar el rellotge. Preparar 1 1. Va agafar palla i es va apariar un jaç. Quan va arribar la Maria, en Joan apariava el sopar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Por forta, sobtosa. Infondre espant. Agafar espant. Allò feia espant de veure. Portar espant a algú. donar un espant Produir una impressió sobtada de por. tenir un espant Sentir por d'una manera sobtada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que llaura la terra. Conreador del camp. Que hom pot utilitzar per a llaurar. Un bou llaurador. Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc., en petites quantitats. [...]
