FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concòrdia establerta entre valls pirinenques destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a l'acció del vent o de l'aire corrent. Aquesta sala s'ha de ventejar, és poc ventejada. Separar (alguna cosa) d'una altra per l'acció del vent. Ventejar de la llengua un mot foraster. Fer vent. Fa tres dies que venteja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habituar a un clima diferent del nadiu, adaptar a un clima foraster o estrany. Aclimatar la canya de sucre. No ha pogut aclimatar-se a Suècia. Fer que (una cosa) arreli o prosperi en un indret diferent d'aquell en què ha tingut el seu origen. Aclimatar un costum. Aclimatar les arts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'admiració. És un animal estrany, que sembla mig peix mig ocell. He sentit un soroll estrany: no sé el que pot ésser. Tenir un parlar estrany. fer estrany una cosa Causar estranyesa. Estranger, foraster. Un fet reconegut per propis i estranys. Crisantem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algun de foraster. Entre altres coses, va dir això. Beneita sou Vós entre totes les dones. Es distingeix entre tots els seus condeixebles. Distribueix aquests diners entre els teus tres germans. Això era freqüent entre els romans. L'acord entre parents. Adés es barallen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balears... A la meva terra no hi ha aquest costum. de la terra No foraster. Fruites de la terra. terra de ningú Territori sobre el qual cap estat no exerceix la sobirania i, en conseqüència, és considerat susceptible d'ésser adquirit mitjançant l'ocupació. terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per ancorar-hi les naus. dret d'herbatge Dret que es cobra per deixar pasturar el bestiar foraster. dret de barca Barcatge. dret de barra Dret que es cobrava per a transitar per ponts o camins. dret de cena Dret del rei i del senyor de vassalls d'ésser-los fornit menjar en passar [...]