FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tela gran que pot baixar i pujar i que, abaixada, tapa tot l'escenari. teló curt Teló que hom col·loca just darrere la boca de l'escenari i que permet la representació d'una escena durant el canvi general de decoracions. teló de boca Teló 1 1. teló de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de seients integrats a l'estructura del cor de les esglésies o de certes sales de reunions. Pas en els recs on es posa la fusta per a fer pujar l'aigua. Porta de contenció de l'aigua en aquest pas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertorbació del benestar material del cos o de la tranquil·litat de l'ànim, causada per un mal, una nosa, un destorb, una cosa enutjosa. Haver de pujar a cercar-nos, no us serà pas una molèstia? Aquest soroll tot el dia és una molèstia. Una molèstia greu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llistó de fusta del teler de mà dels que el teixidor mou amb els peus, pitjant adés l'un adés l'altre, i cadascun dels moviments dels quals depenen els moviments de pujar i baixar dels lliços. Peça d'un teler mecànic que mou els lliços. Pedal 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribat a l'adolescència o a l'edat adulta. No et sembla que ets massa ganàpia per fer aquestes criaturades? Tant la canalla com alguns ganàpies es delien per pujar als cavallets. Que fa coses pròpies d'una criatura. Que no ho veus, ganàpia, que pots prendre mal? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer força, tirant el pit endavant, per vèncer una resistència, sia la del propi pes en una pujada, sia la d'un cos qualsevol a ésser arrossegat. Cal que apitreu fort per pujar aquesta costa. El cavall apitrava de valent, però el carruatge no avançava. Donar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de bagues muntades en un marc obert o tancat, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d'ordit segons els prens o les deixes existents en cada passada del lligat que hom executa. passar els lliços Enfilar una baga amb el fil o els fils d'ordit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punts amb una agulla. Lligar (diverses coses) disposant-les en fila. Agafar tot dret (un camí). Van enfilar el carrer que duia a la plaça major. Enfilar pel carrer. L'aigua va enfilar pel camí de l'esquerra. Pujar en un lloc alt i dificultós valent-se alhora dels peus i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cleda feta de barres de fusta entrecreuades per a tancar de nits el bestiar. Brossa amb què es cobreixen les tàpies i es tanquen les entrades dels horts o vinyes closes. Camí de bestiar. Inclinació d'un camí o d'un terreny. Per arribar-hi, s'ha de pujar una barda. Alerta a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de la màquina jacquard on hi ha les tiretes de ferro que aixequen els ganxos que han de pujar en cada passada. Eina que consisteix en una barra de ferro amb una osca en un extrem, emprada per a torçar filferros, barres metàl·liques, etc. Rodeta amb mànec, armada [...]
