FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voraviu, cultivada per la seva arrel (Pastinaca sativa ssp. sativa). Arrel comestible de la xirivia, grossa i cònica, emprada com a verdura i com a farratge. xirivia borda Pastanaga d'ase. xirivia silvestre Xirivia d'una raça d'arrel prima i fibrosa i de tiges i fulles pubescents i grisenques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
porten nombrosos fruits en baia, cultivada a gran escala, sovint en forma d'arbust baix, i de vegades subespontània, o potser silvestre, als boscos de ribera mediterranis (Vitis vinifera). vinya del Tibet Liana caducifòlia de la família de les poligonàcies, de tiges volubles, fulles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la seva arrel gruixuda de color de carabassa (Daucus carota ssp. sativus). Arrel comestible de la pastanaga. pastanaga borda Pastanaga d'una raça silvestre d'arrel prima i blanquinosa, no comestible, molt comuna en prats i ermots (Daucus carota ssp. carota). pastanaga d'ase Pastanaga d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, aromàtics i dolcencs, espontani en alguns països del centre i el nord d'Europa i cultivat pels seus fruits (Ribes nigrum). riber silvestre Riber de flors rosades i fruits d'un púrpura fosc, àcids, que es fa a les muntanyes alpines, inclosos els Pirineus (Ribes petraeum). riber vermell Riber [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
silvestre Viola de fulles en una roseta basal i també sobre les tiges, estípules fimbriades i flors violàcies inodores, pròpia dels boscos frescals (Viola sylvestris). viola blanca Anemone alpina. viola blanca Lliri de neu. viola d'aigua Pingüícula. viola d [...]
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses, la qual es menja quan les flors encara són poncelles. [...]
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses, la qual es menja quan les flors encara són poncelles. [...]
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles. [...]
; Adriana, Silvestre, etc.
El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:
A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.
Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.
Entre vocals: arran, arreu, barri [...]
