FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preocupació de qui és sol·lícit envers una persona o una cosa. Tenia cura del malalt amb gran sol·licitud. Escrit en què se sol·licita alguna cosa. Cal presentar les sol·licituds d'ingrés abans del dia quinze. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú o algun animal, estar estès ben llarg a terra, en un llit, sobre un suport qualsevol. Jeia a terra a l'ombra d'un arbre. On jaurem, aquesta nit? Sempre jeus: aixeca't, si pots! Estar allitat. He estat malalt: he jagut vuit dies. jeure al jaç Estar desprevingut. jeure amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Llibre publicat sota la cura de l'Institut. Tenir l'ànim lliure de cures. Atenció que es té per un malalt, tractament especial que es fa per aconseguir-ne la guarició. Han confiat la cura del malalt a un bon metge. Proveu aquesta cura. Posar-se en cura. Cura d'aigües. Cura d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divagar; l'efecte. Les divagacions d'un escriptor. Les divagacions d'un cervell malalt. Conjunt de canvis en el llit d'un riu i en la direcció de l'aigua quan el pendent és feble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat més o menys durador de pertorbació mental que es manifesta per una gran excitació, incoherència en les idees, delusions i al·lucinacions, causat per la febre, una intoxicació, una contusió, etc. El malalt, en el seu deliri, no cessa de demanar la seva mare [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'examinar. L'examen de la qüestió. L'examen del malalt, de la ferida. Un examen microscòpic. examen de consciència Examen que hom fa de les pròpies accions, per veure si ha fet bé o malament. lliure examen Interpretació de la Bíblia segons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la història clínica d'un malalt que recull, d'ell mateix o d'altres persones, els antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc., amb vista a la diagnosi. Tornada a la memòria de les idees dels objectes oblidats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es refereix al caminar, que té la facultat de caminar. Un animal ambulatori. Que no obliga el malalt a fer llit. Un tractament, una malaltia, ambulatoris. Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d'externs per a llur tractament. Deambulatori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descordar (la roba) de manera que resti el pit més o menys descobert. Espitrega-li la camisa; no veus com sua? Destapar el pit (d'algú). El metge espitrega el malalt per auscultar-lo. Quan arriba el fred convé no espitregar-se. [...]
