FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No cuidar (algú o alguna cosa). Descuidar un malalt. Descuidava els fills. No m'agrada descuidar la imatge. Va sempre molt descuidat. Deixar de fer una cosa per efecte de no recordar-se de fer-la. Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. No et descuidis d'anar-hi. Oblidar 1 2. M'he descuidat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer conèixer, expressar, amb totes les circumstàncies particulars (alguna cosa). El metge ha particularitzat el cas d'aquest malalt. Fer distinció especial (d'algú) en l'afecte, l'atenció, etc. L'assemblea l'ha particularitzat com a soci d'honor. Distingir-se . Aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir que no (d'una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó. Donar comiat (a algú). L'amo de la casa ja ha desnonat els llogaters. Arraconar 2 1 . Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat. desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té força ni vigor, dit d'un vell, d'un malalt. Que les ferides o l'edat han fet incapaç de servir a la milícia. Que, per un defecte físic o mental, és incapaç de fer la seva feina habitual, de desplaçar-se. No vàlid. Donació invàlida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infondre l'ànima (a un ésser), dotar de vida. Donar (al marbre, a una estàtua) l'aparença de vida. Donar ànim (a algú). L'animava un desig ardent de glòria. El va animar a anar-hi el desig que tenia de veure'l. Anima't a fer-ho. El malalt s'anima quan rep visites [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'allò que està exempt d'agitació, de presses. El malalt té un moment de calma. Calma, home: no us enrabieu així. No hi ha massa feina: més aviat hi ha calma. Mancança de vent. calmes de gener Minves de gener. Persona que fa les coses sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transmissió d'una malaltia d'un individu malalt a un individu sa per contacte directe o indirecte. Evitar el contagi. No hi ha perill de contagi. Contagi d'un vici. Contagi d'entusiasme. Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ingerir una quantitat d'aliment excessiva; l'efecte. Fer-se algú un fart de pa, de faves, d'arròs. Estar malalt d'un fart de caragols. Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de [...]
