FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressió incorrecta. Forma d'una unitat lingüística. En mat., conjunt de signes gràfics que indica una sèrie d'operacions a seguir segons un ordre convencional. Una expressió algebraica. Facultat de manifestar vivament, clarament, el que hom sent. Una cara sense expressió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. En ling., no subordinat o lligat a un altre element. En mat., que no es pot deduir o expressar a partir d'un altre o d'uns altres. Axioma independent. Equació independent. Variable independent. Vector independent. En teoria de probabilitats, que la seva ocurrència no té cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té fi, sense límit. La seva saviesa és gairebé infinita. En mat., més gran que qualsevol quantitat assignable de la mateixa espècie. Inconcebiblement gran, immens. Una varietat infinita d'objectes. Té una paciència infinita. Té infinites [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de combinar o de combinar-se; l'efecte. En mat., subconjunt que es pot formar d'un conjunt finit. Comandament d'un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric de l'orgue, que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent tots els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de coses que es fan al mateix temps les unes que les altres. Moviments de conjunt d'un exèrcit, d'una esquadra. Grup de músics o de cantants necessaris per a l'execució d'una obra musical. En mat., reunió d'objectes ben definits en la intuïció o en el pensament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyera, petit estendard, d'una comunitat, d'una confraria, etc., que es porta al davant en una processó, que serveix de guia. Signe gràfic que consisteix en una ratlla horitzontal (—), com el que s'empra en els diàlegs per a separar el que diu cada interlocutor. En mat., signe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
col·laborador. Ell era l'operador en cap i el seu germà l'operador de so. En mat., aplicació entre espais de funcions. En biol., seqüència de nucleòtids amb què interacciona una proteïna repressora i bloca la transcripció d'un operó. En lòg. i en ling., element [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
disminuint. progressió temàtica Successió ordenada i coherent de la informació d'un text a partir de la concatenació adequada de temes. En mat., successió de nombres en què cada terme és igual a l'anterior més una quantitat constant o igual a l'anterior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en què cada so és més greu que l'anterior. En mat., conjunt de nombres reals compresos entre dos de donats. interval de confiança Interval de valors construït a partir de dades estadístiques d'una variable aleatòria que segueix una distribució de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mat., portar (un terme d'una equació) d'un membre a l'altre canviant-ne el signe. transposar una matriu Formar una altra matriu on les columnes són files de la primera. En mús., transportar. Incorporar, adaptant la legislació interna o elaborant noves normes, el contingut (d'una [...]
