FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials la jurisdicció del qual s'estenia al propi municipi i al seu terme. A les moreries valencianes, oficial que jutjava les causes menors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral del grup dels feldespats que conté entre un 30 i un 50 % de component molecular d'anortita, és terme intermedi de la sèrie de les plagiòclasis i cristal·litza en el sistema triclínic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., terme de l'equació d'estat dels gasos reals, constant per a cada gas considerat, que dona compte del volum propi ocupat per les molècules del gas i llur esfera d'influència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral de la subclasse dels nesosilicats, de fórmula Mg2SiO4, ric en magnesi, que és terme extrem de la sèrie de l'olivina i cristal·litza en el sistema ròmbic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir germans, fer estimar-se com a tals, especialment en sentit místic. La desgràcia els agermanà. Viuen molt agermanats. Sovint, les persones s'agermanen amb d'altres persones per dur a terme allò que soles no podrien realitzar. Els dos pobles s'han agermanat per dur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està de pas. Que és alguna cosa per un curt temps, no regular o permanent. Soci transeünt. Persona que transita o va per una via pública. Va caure a la vorera i un transeünt el va auxiliar. Persona que es troba accidentalment en un terme municipal en què no és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a terminar, que dona terme a alguna cosa. Que expressa l'acció en el moment final d'un procés duratiu, sense fer referència ni a l'inici ni al seu desenvolupament. Aspecte terminatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exèrcit en campanya. Host reial. Dret del senyor d'una baronia pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l'exèrcit que aquell organitzava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pervingut al terme de l'adolescència, de la creixença. Persona adulta. Planta adulta. Persona gran o adulta. Una malaltia que no ataca els adults. Propi de l'adult. El capgròs perd la cua en assolir l'estat adult. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de mitjà. Mediocritat. En els estudis, el noi és una mitjania. Terme mitjà entre dos extrems. La torre és a la mitjania entre el meu poble i el seu. Va néixer a la mitjania del segle xix. [...]
