FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., commoure fortament l'ànim (d'algú). Escruix de pensar que l'han deixat morir de fam. Ell s'ha escruixit quan li hem dit que costava tants diners. Fa escruixir una maldat com aquesta. Fa escruixir de veure'l menjar! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quatre més un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la mà. Cinc pessetes fan un duro. Nombre natural que segueix el quatre, 5. Cinc més set fan dotze. El que fa cinc en una sèrie numerada. El quilòmetre 5. Va morir el 5 d'octubre. Quin número ha sortit? El 5 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No mortal, que no pot morir. Els déus immortals de la mitologia grega. Que no pot caure en l'oblit dels homes, destinat a perdurar en la memòria dels homes. És un poema immortal. Herba anual de la família de les compostes, robusta, de fulles oblongues glabrescents i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la terminació, que forma la terminació. Que creix a l'extrem del tronc, d'una branca, etc. Que precedeix la mort, que està a punt de morir. Un malalt terminal. Estació d'un determinat transport o zona d'un aeroport d'on surten i on arriben els passatgers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una temperatura relativament elevada. Aquestes sopes són massa calentes: deixeu-les refredar. M'agrada trobar el llit calent. Amb aquests mitjons tindràs els peus calents: no se't refredaran. Acaba de morir: encara està calent. Tenir les mans calentes de la febre. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mirada perduda. Va morir d'un tret perdut, disparat a l'aire. En què hom frueix del lleure, s'aplica a un període de temps. Li plau de llegir a estones perdudes. Precedit d'un adjectiu, generalment de sentit pejoratiu, l'emfasitza. Boig perdut. La pobra estava tísica perduda. Enamorat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre, obtenir. Bon guardó en cobraràs. Guanyar, adquirir. Cobrar voluntat, odi, amor, a alguna cosa. Cobrar fama, crèdit. En morir la llum del sol, el cel cobrava més blancor. Rebre un càstig. Nen, si no fas bondat, cobraràs! Obtenir el pagament (d'una suma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extrem és bifurcada, emprada pels vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll. Aparell format per una barra horitzontal sostinguda per un o dos pals verticals, de la qual penja la corda que serveix per a executar els condemnats a morir penjats. a la quinta forca Molt lluny. Viuen a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança. La vida de l'ànima. La vida intel·lectual. Un drama ple de vida. l'altra vida Persistència de l'ànima després de la mort. anar a millor vida [o passar a millor vida] Morir 1 1. anar-hi la vida Haver-hi perill de mort [...]
