FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal alat, sostenir-se i moure's dins l'aire per mitjà de les seves ales. Volen la major part dels ocells, molts insectes, les ratapinyades. Volar baix, alt. Fer volar els coloms. A tu vola el meu pensament. volar al cel Un infant, morir. Un objecte lleuger, sostenir-se i moure's dins l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. vendre cara la vida Morir matant o ferint els propis enemics. Renunciar (a un dret), sacrificar (un bé d'ordre moral), acordar o cedir (una cosa), per un interès material. Vendre algú el seu vot. Vendre's l'honra, la dignitat, el cos. Vendre favors, recomanacions, càrrecs. vendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, indica identitat. Tots dos van morir el mateix dia. Les dues novel·les són del mateix autor. Vols dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? Aquest pobre és el mateix que ahir vaig socórrer. Tu has demanat un altre metge: veuràs com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
manifestació morbosa prèvia, especialment en nadons. mort violenta Mort produïda per violència exterior, especialment per efecte d'una arma, d'una metzina, etc. a mort Fins a morir o matar l'adversari. Batre's a mort. a mort Que no s'abandona fins que no mor un dels adversaris. Combat a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voldré: ningú no me'n pot privar. senyora i majora Mestressa de disposar com vulgui dels seus béns. En morir la deixà senyora i majora de tot. Déu, especialment en la tradició judeocristiana. El Senyor és el meu pastor. La passió de Nostre Senyor. Amo respecte als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mosques Morir com mosques. Lleugerament enutjat i recelós. En Joan se n'ha anat una mica mosca. Estar mosca amb algú. mosca balba [o mosca morta] Persona que té més malícia o gosadia de la que aparenta amb les maneres, el posat, etc., quan és davant algú. no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
orelles d'algú Fer-li oir amb insistència una demanda o una queixa. penjar-se al coll d'algú Abraçar-lo. penjar-se en algú No separar-se'n. Fer morir (algú) per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll. Antigament penjaven els criminals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
riure. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure. Des de fora se sentia com reien. Els ulls li riuen. riure de les dents enfora No riure francament, sincerament. riure per les butxaques Riure molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. Ell no té sinó un fill. El meu oncle ha comprat una casa, no dues. Dels dos llibres, n'he perdut un. Avui fa un any que va morir el seu pare. Un ganivet i tres forquilles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé, no li pagaré. Pagar, una mercaderia, tant de drets d'entrada. pagar tribut a la mort Morir 1 1. Algú, donar els diners que val (una cosa que compra, que rep, etc.). La casa ja és seva: ahir la va pagar. A quant el pagues, el vi? Pagar la beguda a algú. Pagar en or. Pagar [...]
