FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Introduir per graus, a poc a poc. Li va insinuar la sospita en l'ànim. La metzina s'insinua en les venes. Reeixí a insinuar-se en el seu cor. Donar a entendre (alguna cosa) sense fer sinó indicar-la. Començar a manifestar-se, a percebre's, a aparèixer. Al fons s'insinua la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de sentir, de percebre pels sentits. Els animals són éssers dotats de sensibilitat. Àmbit del coneixement determinat per l'activitat sensible o sensorial. Facilitat a ésser afectat per les menors impressions físiques o morals. La seva sensibilitat per les lloances [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
distingir bons i dolents. Separar en classes o categories atenent a determinades propietats o característiques. Distingir els fonemes d'una llengua en vocals i consonants. Distingir els sons en aguts i greus. Percebre clarament. Distingir un llum a distància. Des d'ací no distingeixo si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seus propis mèrits. consciència col·lectiva Conjunt de creences i sentiments que integren l'heretatge comú d'una societat. Capacitat cognitiva de percebre la pròpia existència i el món exterior a través dels sentits. Va patir un desmai, però va recobrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intervenir en un afer. Ell no podia entendre en la venda de la casa. Tenir intenció (de fer alguna cosa). Jo entenc donar-li la meitat de la meva fortuna. Percebre amb la intel·ligència el sentit (d'alguna cosa), tenir la intel·ligència, una idea clara (d'alguna cosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir una cremor a l'estómac. Sentir-se un dolor al braç. [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre la imatge (d'un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d'aquest formen al fons de l'ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d'ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure's en un mirall. Quan es van veure lligats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de veure o de percebre els objectes amb els ulls. El sentit de la vista. Sentit, òrgan, de la visió. Tenir bona vista, mala vista. Ésser llarg de vista, curt de vista. Vista cansada. Vista obliqua. Perdre la vista. Tornar la vista als orbs. Clavar la vista sobre algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
clar Expressió amb què hom dona per certa, assegurada, la cosa que es diu. fer clar Aclarir, explicar. Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista clara. Una intel·ligència clara. És un home d'un cap molt clar. Que diu les coses clarament, que té [...]
