Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 209

31. mamballeta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop que es pega amb una mà contra l'altra per cridar algú, aplaudir, etc. fer mamballetes Fer ballmanetes. Bufetada.  [...]
32. esgargamellar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar. No t'esgargamellis a cridar-lo, que no et sent: és massa lluny. [...]
33. trompetejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sonar la trompeta. Fer saber a tothom, publicar (alguna cosa) ben alt perquè tothom se n'assabenti. L'àliga, cridar. [...]
34. advertiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'advertir, especialment per cridar l'atenció sobre alguna cosa. Escrit posat al començament d'un llibre per preparar-ne la lectura. Avís sense comminació. [...]
35. cantada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de cantar un o més cants o cançons. Hem fet una cantada a la plaça. Fet de cridar l'atenció per lleig o poc adient. [...]
36. confessor 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacerdot que administra el sagrament de la penitència. Als peus del confessor. Cridar el confessor. Va anar a trobar el seu confessor. El confessor del rei. [...]
37. ep
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a cridar algú, per a cridar-li l'atenció. Expressió usada com a precedent d'una objecció, d'una rectificació, etc. Ep! Jo no hi estic d'acord. [...]
38. evocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (les ànimes dels morts, els dimonis), a comparèixer, a respondre. Evocar l'ànima del seu pare. Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació. Evocar un record. [...]
39. esperitat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseït de l'esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d'esperitat. La noia, esperitada, s'obria pas entre la gent. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat. [...]
40. venjança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]
Pàgines  4 / 21 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>