FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir l'asfíxia (d'algú). Dificultar la respiració (d'algú). Tenir dificultat per a respirar. Ens asfixiàvem de tanta xafogor. Impedir el desenvolupament o la pervivència (d'alguna cosa). La cultura nacional asfixiava la cultura local. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració. Pudir-li a algú l'alè. Un elixir que perfuma l'alè. fer un alè Reposar una estona. perdre l'alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de respirar; l'efecte. Respiració pulmonar, branquial, cutània. Els òrgans de la respiració. Aguantar-se la respiració. Perdre la respiració. La respiració de les plantes. Un soterrani totalment tancat, sense respiració. respiració artificial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dificultar o impedir la respiració (a algú). La xafogor del metro acuba els viatgers. Poder a penes respirar de calor, per mancança de ventilació. Podríem obrir el balcó, aquí dins ens hi acubem. Desmaiar-se. Es va acubar a causa de la impressió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Un animal, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. El gat roncava plàcidament a la vora del foc. roncar a algú els budells Algú, tenir gana. Els coloms [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matar (algú, algun animal) privant-lo de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Li va estrènyer el coll fins a escanyar-lo. Si vols fer-li empassar la nou sencera, l'escanyaràs. Morir per compressió o obstrucció de la gola. Es va escanyar amb un pinyol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'exhauriment o grossa disminució de forces, de pèrdua de potència, produïts per un treball excessiu. Morir de la fatiga. Suportar la fatiga. Resistir a la fatiga. Alleujar la fatiga. Respirar amb fatiga. Allò que és causa de cansament o fatiga. Les fatigues de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
beguda l'ha emmetzinat. Doctrines que emmetzinen l'esperit. Posar metzina (en alguna cosa), infectar amb metzina. Emmetzinar una vianda, el vi. Emmetzinar l'aigua dels pous. Respirar un aire emmetzinat. Ells, en reportar les vostres paraules, les emmetzinen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escollits. Respirar a plens pulmons. Cridar a plens pulmons. a pulmó lliure Sense escafandre. Bussejar a pulmó lliure. a pulmó lliure Practicat sense escafandre. Submarinisme a pulmó lliure, immersió a pulmó lliure. tenir bons pulmons Tenir capacitat de cridar molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer morir privant la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo. Impedir de respirar. La calor l'ofega. Negar2 1. Li va tenir el cap dins l'aigua fins que el va ofegar. Ha caigut al pou i s'ha ofegat. Produir ofec (a algú). L'ofegava a petons. Ofegar-se de calor [...]
