FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
suprem, creador de l'Univers, en les religions monoteistes. Déu ha fet el món en sis dies. Creure en Déu. Negar Déu. Déu és pertot, ho veu tot. Una gràcia de caritat per l'amor de Déu. Rei per la gràcia de Déu. L'home proposa i Déu disposa. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perquè l'Univers no prossegueixi indefinidament la seva expansió, sinó que es torni a contreure sota els efectes de la gravitació. densitat d'enregistrament Nombre relatiu de bits continguts en una certa dimensió lineal o superficial d'un mitjà d'emmagatzematge o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la matèria. La substància material. Format de matèria. Els éssers materials. Els elements materials de l'univers. Que concerneix la naturalesa física de l'ésser humà, les seves necessitats corporals, interessos, etc. Progrés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. sistema simpàtic Gran simpàtic. L'organisme considerat en conjunt. Conjunt de cossos celestes lligats gravitacionalment. El sistema solar. El sistema de Fórnax. sistema copernicà Model heliocèntric de l'Univers en què els planetes, àdhuc la Terra, descriuen òrbites [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'espectre electromagnètic en què l'atmosfera és transparent, que permet l'observació de l'univers al seu través. En inform., àrea d'una pantalla gràfica generalment reservada per a finalitats concretes d'un programa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les coses creades. Les meravelles de la natura. L'ordre de la natura. Els misteris de la natura. L'Univers considerat com un tot i dotat de lleis. L'estudi de la natura. Els tres regnes de la natura: animal, vegetal i mineral. natura viva Animals i plantes. Força vital de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
condicions determinades. constant cosmològica Paràmetre que apareix en les equacions d'Einstein de la relativitat general, el valor del qual, mal conegut, podria influir en el ritme d'expansió de l'Univers. constant d'acoblament Paràmetre relacionat amb la intensitat d'alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el sintagma nominal i indica si aquest sintagma introdueix un element nou en l'univers del discurs o un element conegut i fàcilment recuperable a partir del context. article personal Article que pot precedir els noms propis de persona i que presenta formes derivades d'antigues partícules [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
componen l'univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s'han retirat per deliberar. La paret de l'ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous. què compon això amb allò? [o què compon això?] [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància simple o principi que, segons els antics, compon l'univers físic: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. Els quatre elements. L'element líquid, l'aigua, la mar. l'element humit L'aigua. L'aigua, l'aire, considerats com el medi en què viu un ésser. L'element [...]
